Darreres notícies

Veure totes

15/03/2016

El voluntariat segons un voluntari

El voluntariat segons un voluntari

Si un es passeja per les cases de colònies, podria ser que ensopegués amb un dels fenòmens més extraordinaris del nostre país. Ens referim a aquesta gent que porta fulards i guitarres, aquests que sempre mostren ganes de passar-ho bé a través de fer-ho passar bé als seus estimats nens i nenes.



Mentre a molts llocs d’Europa els casals d’estiu o les colònies amb monitors assalariats són els hostes majoritaris dels espais equivalents a les cases de colònies, a Catalunya, els dos moviments majoritaris que ofereixen activitats d’aquesta mena estan conformats per voluntaris. Tant els esplais com els caus, a més, són moviments que trenquen amb la lògica laboral d’avui en dia, ja que tenen una forma ben diferent de guanyar-se la fidelitat dels seus estimats monitors o caps. Fixem-nos-hi.

Mentre els mercats actuals entenen al treballador com algú que està condemnat a treballar, aquestes entitats, en canvi, parteixen d’uns treballadors (que també ho són, per molt que no cobrin) que porten a terme les seves feines de forma totalment voluntària. I aquí sorgeix la gran pregunta: com pot ser que uns joves d’entre vint i trenta anys entreguin lliurement el seu temps d’oci a aquesta mena de coses? Doncs probablement perquè els caps/monitors són, en un origen, infants que des de petits van tenir els seus caps o monitors als seus esplais o caus corresponents. Aquests, dissabte rere dissabte van ser models per a ells, formant-los a través del joc per convertir-los algun dia en persones amb projectes i il·lusions, responsables i exemples d'uns valors força característics. I així, poc a poc, els petits infants van creixent, absorbint aquesta espècie de “febre per al compromís”, aquesta  consciència respecte al món en què viuen. I, passats els anys, també ells volen ser com els que els van veure créixer, també ells volen formar persones amb el mateix entusiasme desinteressat que els seus monitors o caps tenien.

Així que, si mai us trobeu amb un grup d’aquesta mena, no dubteu a donar-los les gràcies per la feinada que fan, ja que l'agraïment i els somriures dels infants són els únics sous als quals pretenen aspirar.